Cronicas Noticias

Xarrada “L’artista faller: una professió reconeguda?”

Fotos cedidas por : Associació d’Estudis Fallers

El 2 de desembre es va fer la primera sessió de les converses Les Falles a la Nau, enguany titulada “L’artista faller: una professió reconeguda ?”

A l’edifici de La Nau es van reunir Ivan Esbrí (historiador), Jesús I. Catalá, (Universitat Cardenal Herrera) i Pilar Luna (directora del Museu de l’Artista Faller), moderats per Toni Colomina.

Va començar Jesús I. Catalá fent una reflexió sobre que és una professió, que no és un ofici i que el no ser un professional no implicar ser millor o pitjor treballador. La professió requerix formació reglada, un marc legal, sentit de pertinença a un col·lectiu i etica compartida. Va concloure preguntant als artistes fallers si els valia la pena ser professionals.

Esbrí va recórrer les etapes per què ha passat l’ofici d’artista faller, com la introducció del cartó pedra va suposar un canvi en l’ofici al convertir-se en una indústria amb la compravenda de motles i que els tallers foren mes rendibles.

Pilar Luna va realçar l’ofici fent una retrospectiva de com ha evolucionat l’associacicionisme dels artistes fallers des que s’associaren per primera vegada en els anys 30 fins hui. La singularitat de l’ofici i de les tecniques tradicionals i l’evolució va demanar protecció oficial per salvaguardar-lo.

El moderador va preguntar si els artistes fallers tenen els elements per que es puga considerar professió.

Català va contestar que el que “dins de l’ofici hi ha un ventall de professionals diferents que es dediquen a les falles com ofici” i que “és poc adient considerar-se professional sent artista” pel que fa a la independència de la creativitat d’este.

Esbrí va considerar que el concepte romàntic d’artista està renyit amb el concepte de professionalització i que “és l’administració qui obliga a etiquetar-te com a professional”, que “segóns la inspecció, un artista faller podrà estar adscrit a un conveni o un altre, a un epígraf de l’IAE o un altre”-.

També es va comentar la diversitat d’oficis de l’activitat d’artista faller i com el cicle formatiu d’artista faller i escenografia es un mitja per a realitzar l’activitat, no un fi.

Es va comentar que la titulació d’artista faller i escenografia si esta reconeguda al sector educatiu públic com a professió, però no a altres sectors publi com el tributari, que tenir-la reconeguda oficialment en l’administració publica es necessari per a tenir un conveni col·lectiu mes adequat a les necessitats del sector.

Lluna va explicar que els darrers anys s’ha treballat per un conveni exclusiu, cosa a la qual va contestar Esbrí que convenis com el de fuster no s’ajusten a les necessitats dels artistes, al que Catalá va afegir que “Hi ha un marc legal pel que fa a la formació però no al tema professional”

En torn de paraula del public, Ricart Catalá, president de l’Associació d’Estudis Fallers, va considerar que l’ofici d’artista faller és un treball estacional que obliga els artistes a buscar opcions en diferents àmbits creatius.

Marisa Falcó, artista fallera, va dir que l’ofici sempre ha estat amenaçat i que va ser necessari crear la formació, encara que no existix l’ofici d’artista faller al cataleg de professions i que espera que autoritats i faller lluiten per ixe reconeixement.

En la segona sessió, del 4 de dessembre, la moderadora va ser Mar Piquer, documentalista, van participar Manuel Gomicia (director general de formació professional de la Conselleria d’Educació), Inmaculada Villena (cap de secció d’acreditació de competencies professionals de Labora), Maria Jesús Giménez (professora del cicle superior de formació professional d’artistes fallers) i Ximo Esteve (secretari general del Gremi d’Artistes Fallers de València).

Manuel Gomicia va ser el primer en parlar, recordant la seua participació, en 2009, en la posada en marxa dels estudis del cicle superior de la FP d’artista faller des del Ministeri d’Educació. Va remarcar que qualsevol sector professional mes potent si té darrere una relació de competencies i que, si esta ve de la formació, encara és millor. Va recordar que la idea que el sector tinguera un títol de FP va vindre de la voluntat del Gremi d’unificar en una formació reglada totes les competències professionals, però que no tots els professionals necessiten totes les competències que s’adquiritxen en els estudis de FP, que només a un percentatge del traballadors del sector els es necessari que tinguen competències adquirides a traves de la titulació.

Ximo Esteve va introduir la perspectiva de la relacions laborals en el sector. Per un costat el problema derivat que fins ara els artistes fallers estaven en el regim general i que, arran d’una inspecció de treballs, se’ls ha considerat artesans de la fusta, adscripció impugnada per la Federació de Gremi d’Artistes Fallers. Per l’altra, els sindicats es pregunten com és possible que mes de 300 empreses no tinguen conveni que regule el sector. Davant això, l’objectiu del Gremi és tornar al règim general i intentar desplegar una estructura que puga atendre les demandes laborals. També va denunciar la falta d’implicació de la Generalitat a l’hora d’atendre les necessitats dels artistes fallers de tota la Comunitat Valenciana i demana una major implicació del govern valencià com a garant del patrimoni.

Maria Jesús Giménez es queixava que la professió d’artista faller no estiga en el catàleg nacional de professions, que no conste com a ofici. L’establiment dels estudis superior de formació professional li han donat major estabilitat, es una formació única al mon, que només esta a la Comunitat Valenciana. Son deu les persones eixides del sicle superior que han aconseguit muntar la seua pròpia empresa en estos sis anys i un 25% les que tenen treballs relacionats amb ixos estudis.

Inmaculada Villena va parlar del proces posat en marxa per acreditar les competencies d’aquells artistes fallers que no han cursat el cicle formatiu superior i que els permet adquirir un reconeixement oficial. Es un proces destinat a les persones que no tenen formació reglada però sí experiència en el sector. S’han fet dos convocatòries, en 2013 i 2018, que s’han acreditat 214 i 75 persones, respectivament. L’acreditació de competencies visibilitza que saben fer les persones i que, si els falta alguna part dels modus que integren el cicle superior, se’ls dona formació per a completar-la i obtindre el títol.

Despres va vindre un diàleg entre representants de l’administració, Gremi i docents del cicle superior, analitzant-se l’estat de la qüestió, senyalar mancances i trobar solucions per millorar la practica dels estudiants i posterior inserció laboral, acreditació professional dels treballadors e inclusió de la professió en el catàleg oficial.

Ximo Esteve va preguntar si els artistes fallers que hagen completat els mòduls que els falten per aconseguir la titulació oficial poden formar-se en unes dates que s’adapten al calendari de treball dels artistes faller. Gomicia va contestar que es podria establir un model semipresencial de formació a distancia.

Sobre l’acreditació per als artistes fallers que no han cursat el cicle superior de FP, Villena va explicar que els requisits son tindre tres anys d’experiència en els últims deu anys, però que els procediments tenen un nombre de places limitat perque es difícil constituir les comissions formades per experts en la qualificació que assessoren i avaluen, ja que en cada procés s’ha parlat amb el Gremi per fixar el nombre de places en cada convocatòria i que, encara que eixir-ne mes places de les proposades pel este, la demanda va ser major. Giménez planteja el cas de moltes dones que han format part dels equips professionals de tallers familiar d’artistes fallers que han vist denegada l’acreditació per no poder justificar ixa experiència laboral.

Esteve va plantejar la paradoxa que en la certificació professional no conste el nom d’artista faller quan sí que hi ha un títol formatiu. Gormicia va repassar com es va crear el titol de formació professional al voltant dels artistes fallers i que un titol es fa quan existix una qualificació, que despres de veure el sector i les competències amb què es treballs al taller, no es va trobar cap qualificació d’artista faller sobre haver-hi una voluntat de fer eixe títol. En eixa situació, es va tirar recte, agafant dos qualificacions que ja existien i tenien punts de contacte, completant-les amb assignatures relacionades amb els artistes fallers, però sense correspondres a una qualificació prof. Així, Gomicia considera que el títol hauria d’actualitzar-se, que hauria d’haver estat pensat en quatre mòduls, associat a quatre unitats de competència, els dos que ja existien sobre competència professional d’escenografia i dos mes, noves, associades a les competencies dels artistes fallers.

Esteve va demanar que es reconeguera la professió en el catàleg nacional de professions i que la qualificació recollira l’artista faller. Considera que la instauració dels estudis ha fet que hi haja mes mà d’obra en un sector incapaç d’absorbir-la i que el cicle superior deuria tindre mes formació practica, plantejant que se subvencionara la contractació dels estudiants per poder donat ixa oferta formativa que complete els coneixements de la formació professional, subvencio que deuria tindre en compte l’estacionalitat del sector, amb uns contractes que no podrien ser d’un any sencer, sinó discontinus.

Giménez va recordar la baixa inserció laboral dels estudiants, que el problema de la desocupació en el sector ve de la competència deslleial entre els artistes i el treball en negre. Gormicia va contestar que qualsevol formació de qualsevol professió, una volta acabada, ha de completar-se amb aprenentatge, que per això el títol té 400 hores de formació en empreses però que podria establir-se una FP dual, amb mes hores de formació amb ajudes a les empreses que contracten alumnes, alternant institut i treball amb un total de 700 hores de formació en empresa.

Giménez va contestar que la FP dual permet una major estabilitat de l’alumne, estant els dos anys de practiques en la mateixa empresa. Va anunciar que el curs que ve es posara en marxa la FP dual del cicle superior d’artista faller en l’institut de Benicalap.

Recard Català, president de l’Associació d’Estudis Fallers, va proposar que la Conselleria organitze, per la singularitat i responsabilitat de la titulació, un simposi o jornades per aprofundir en ixes qüestions. Considera que el fet que el títol d’artista faller siga superior, com els estudis universitaris, dona un estatus important en el marc dels estudis superiors europeus, raó per què s’ha de cuidar la titulació i els artistes assumir la funció de tutors en practiques