Un bon Faller

Per Eduard Oltra Navarro, exfaller

Que caracteristiques ha de tindre un faller per a considerar-se un bon faller ? Que fa que un faller siga digne de rebre allò que es conegut com la “recompensa” ? Que fa que un faller es destaque sobre la resta de la comissió sense que siga fallera major o president?

Un amic meu va dir una vegada que la primera i única obligació que té un faller es pagar la seua quota mensual, i anar al dia a ser possible. Si un faller va pagant religiosament, la seua comissió fallera funcionara i podrà pagar les despeses de totes les setmares, que no en son poques. Si paga cada dos o tres mesos també estaria be, inclús els que paguen cada sis mesos. El que ja no es de bon faller es pagar a final d’any, en vespres de les festes falleres, i no digam ja el que no pagen. Encara que un faller no faja res en tot l’any des de la nit del foc fins la nit de la plantà, si paga es podrà pagar a algú que faja el que ell no ha fet o no ha pogut fer. Si no paga i, com ell, no paguen altres, la comissió no podrà pagar certes despeses i anirà sempre endarrerida en els pagaments, com ell mateix.

Una segona obligació d’un bon faller es participar en les activitats en la mesura que puga fer-ho. Si col·labora fent alguna cosa, per poca que siga, la comissió podrà estalviar recursos econòmics i destinar-los a coses mes importants. Podria ajudar netejant el casal, buscant materials, preparant decorats, preparant vehicles, buscant publicitat per a les tanques del monument o del llibre. No parle d’una participació exclusiva per la seua part, vull dir que no mes ho faja ell, sinó que vaja alguns dies, que aporte alguna publicitat, que agrane el casal algun dia.. Es una obligació que propicia la integració i que es pot extrendre a tasques com participar en la plantà, tirar arena al monument, transportar les tanques que cerquen els monuments, posar la taula en falles o durant l’any, ajudar en les diferents tasques de la comissió infantil, ajudar en el repartiment del llibre de la comissió, confeccionar i posar les tires de banderes.

Una tercera obligació d’un bon faller es implicar-se plenament en alguna activitat, ja siga la presentació, la cavalcada infantil, la cavalcada major, el llibre, el casal, l’administració, la loteria. Vull dir que s’ha de responsabilitzar que la seua comissió quede el millor que puga en ixa activitat a què ell es dedique, que faja un pas de qualitat que la millore respecte a altres comissions, ja siga aportant organització, idees, documentació, treball fisic… Es una obligació que destaca poc, ja que es voluntària totalment, sense imposicions d’altres membres de la comissió, en la que el treball es fa per gust i si algun dia es vol descansar no pasa res i no hi ha mals gestos per els demes. Es una manera de ser faller divertida, en la que fer coses que a un li agraden i per que al faller/a li agraden. També es gratificant per que es fa per gust i no per obligació i es participa amb gent que compartix gustos. Es pot dir que es la millor manera de ser faller, on el límit s’el posa un mateix.

Una quarta obligació d’un bon faller es implicar-se no ja en una activitat, sinó plenament que la seua comissió siga el millor possible. No es una obligació propiament dita, ja que no depén d’ell, sinó que el president el trie per a formar part de la junta executiva i implica que es done a conéixer anteriorment en una activitat concreta. També es la que mes desgasta al faller, ja que a vegades el que ell fa no es degudament apreciat per la resta de l’executiva o, simplement, per molt que creu el faller que fa, no fa prou per que es mereixca ser destacat. Pot ser que, simplement, complisca amb la seua obligació en el càrrec, cas del “lotero” amb la loteria, el secretari amb l’administració de la comissió, els cobradors de les diferents comissións, els delegats infantils, el casaler. Altra cosa es que fajen mes del que el seu carrec oficial fa necesari, cas que un mateix faller s’encarregue de contractar i cobrar les diferents publicitats, de vendre entrades per a la presentació, repartir el llibre, participar en la cavalcada infantil, en la presentació, fer els rebuts de cobrament de les diferents comissions i la loteria,pero te altres perills ja que la resta de la comissió pot pensar que ixe faller esta obligat a fer això per el càrrec i no ser aixina, ja que ho fa per gust, i imposar-li altres obligacions o implemente donar per bo el seu treball i no donar-li ni les gràcies els fallers als que ha ajudat.

Una quinta obligació del bon faller es permetre la participació dels demes membres de la comissió en l’activitat o activitats en què ell participa i no monopolitzar-les. De vegades un faller s’implica tant que creu que cap mes pot fer-ho millor que ell en ixe tema, de manera que no mes ell treballa ixe apartat de l’activitat fallera. Si s’en va, ixa activitat es pot perdre. No digam quan una persona, per inteligent i bona que siga en les diferents activitats, arriba la seua comissió a dependre exclusivament d’ell per que les ha ocupat plenament fins a l’extrem que cap membre mes de la comissió ha pogut tan sols insinuar alguna cosa, de manera que la gent comença a desentendres. “Si ho fa ell, i ho fa be, per a que tinguem els demes que aportar alguna cosa”. Si ixa persona, que no domina ja una activitat, sinó pràcticament totes les activitats publiques de la comissió, per la raó que siga, dixa de participar en elles, la comissió passara de ser la millor en ixes activitats a ser una del montó en totes elles. Si ixa mateixa persona, s’havera centrat no mes en una de les activitats, i havera permés que altra gent s’expressara artística i intel·lectualment, la seua comissió sempre podria ser bona en alguna activitat sempre. Esta be treballar per la comissió, però no fins al punt d’ofegar als demes per un exces de treball de cara al publi. Cal permetre la participació de tot aquell qui vulga. Pot ser que ell pense que no mes ell treballa, fins i tot que siga deveres, però si no dixa la possibilitat que algú ho faja, mai tindrà un substitut immediat i ixa comissió que ell tant vol, baixara prou en la consideració no de la resta de les comissions, sinó en la dels propis fallers i en el barri en què se sustenta.

En fi, per a concloure, per a ser un bon faller/a cal pagar religiosament tots els mesos o tan a sovint com permeta la buxaca i participar tant com es puga en les diferents activitats. Tot el que vinga despres d’això es voluntari i digne de destacar, però no fa que per molt mes fer siga millor faller. Hi ha qui treballa per la falla i hi ha qui treballa per lluir-se ell i els seus i que, despres de fer que la comissió depenga absolutament d’ell, quant li surt alguna cosa que li interessa mes, la dixa enfonsada. Cal reconéixer el treball de tots i respectar el treball de tots, ja que la gent pot acabar cansant-se que la ignoren i deixar la comissió.