Entrevistas Noticias

#LaEntrevista: Joan Rubio, un pioner de les Falles Experimentals que va plantar a Xàtiva als anys 80

Comparte el link:

Joan Rubio (Xativa, 1955), és llicenciat en Belles Arts en el Politècnic, professor de dibuix, pintor, escultor, actualment pensionista, sempre artista. Va ser un pioner de les falles experimentals, que va plantar a Xativa a la Falla Sant Feliu, a finals dels 70 i començament dels 80.

Quan tot va començar, ja havies acabat els estudis de Belles Arts?

Joan Rubio: Estava fent aleshores segon o tercer, ara no recorde exactament quin curs.

Com va ser això de fer-te artista faller?

Joan Rubio: En realitat mai me he considerat artista faller, però sí artista amb molts interessos, més encara en aquella època, pintava, feia escultures, dibuixava còmics, experimentava amb fotocopies que era una novetat aleshores i de fet en acabar la carrera vaig fer la tesi sobre el fotocopio muntatge una tècnica amb la que fotocopiant moltes vegades les imatges aconseguia canviar la textura i desprès les pintava amb aquarel·les. En fi com he dit múltiples interessos.

Quants i quins formàveu el taller i on el teníeu?
Joan Rubio: Primer que res ha de quedar clar que no hi havia res d’això. Ni Taller ni local. Feiem les falles cada any en un lloc. El local precisament era el principal obstacle, ja que tenia que ser deixat o barat de llogar. La merda la ferem en un local de Manuel i anaven canviant tots els anys. Els que podien ajudaven quan podien i estaven molt contents de fer falla, de fet molts d’ells com que la signava la comissió es consideren ells mateixos artistes. No està mal això, pense que per una vegada la gent normal es va sentir artista.

Col·laborava tota la comissió o no mes una part?

Joan Rubio: Com he dit uns més que altres, però ixò passa en totes les parts. Sempre hi ha gent més treballadora i més entusiasta i és la que fa la feina.

Era un projecte general de falla, llibre, cavalcada…?

Joan Rubio: Del llibre jo feia la portada anys alterns, el meu amic Modest Sanfelix, també de belles arts, la feia els altres anys. No més el llibret de “La merda” tenia a més de la portada un comic underground meu dins. Diré que el barri no quedá molt content.

Quantes falles vau plantar a l’antiga ubicació?
Joan Rubio: Cinc

Com recordes aquells temps?

Joan Rubio: Era jove. Això ho diu tot. Voliem canviar si no el mon alguna cosa, per eixample el mon de les falles.

Com era la relació amb el barri?

Joan Rubio: Això no ho sé, però sí sé que la nit de la plantà allí hi pujava molta gent de tota Xàtiva per veure quina animalada aviem fet aquell any. Era una de les falles més visitades del poble.

Ara que les falles experimentals tenen el seu propi espai i fins i tot el seu propi públic, dins del món de les Falles, et consideraries un pioner de les falles experimentals?

Joan Rubio: És clar que sí i més encara en un poble, a València es va fer la falla King Kong sols un any abans en el 78 i nosaltres en Sat Feliu férem “La Merda” en el 79 no vaig veure la King Kong però sé que la nostra feia més de deu metres d’alçada i d’amplària, això és una merda ben gran. Va ser de segur la primera falla underground del país. Va ser tan gran que van vindre companys de belles arts per ajudar-me a pintar perquè encara que alguns membres de la comissió ajudaren a pintar les tintes planes hi havia massa feina per a pintar a l’oli.

La King Kong no va durar més de tres anys i jo vaig fer cinc falles l’última l’any 1985 la falla del pals que deia la gent, sens dubte la més experimental i trencadora de totes, crec que la gent es va quedar sols amb els pals, però els pals feien una escultura amb molt de dinamisme i la falla quan encara es feien basses per als ninots no en tenia i els ninots anaven a terra directament. he dit ninots, però no ho eren. Eren només roba buida endurida amb poliester. Si mirem la factura dels ninots antics veurem que eren de cera vestits amb roba, bé jo amb això enllaçava amb el passat, però clar per a mí amb aquella època les falles avien perdut la seua essència i per això els ninots que vaig fer estaven buits. La gent que visitava la falla podia interaccionar amb ella i de fet quan estaves al costat dels ninots passaves a ser-ne un més, clar que més viu i més ple de significat. La gent es feia fotos al costat d’eixos ninots. Selfies diriem hui.

Aquesta falla estava acompanyada per una infantil que era un joc de construccions un joc d’eixos de fusta amb columnes i arcades de colors amb els que tots els de la meua generació avien jugat de menuts. Els xiquets quan la veien es quedaven despagats, però quan els dies que podien jugar amb eixes grans peces i fer la seua pròpia falla canviava la seua cara i també la seua valoració de la falleta. Era una falla amb la que es podia interaccionar, crec què va ser la primera i també l única d’eixes caracteristiques que s’ha fet mai.

Com a artista plàstic, com veus el fet que hi haja artistes plàstics que usen la creació de falles com a manera d’exposar la seua obra, donar-la a conéixer encara que siga de manera efímera?

Joan Rubio: Crec que les falles necessiten als artistes plàstics per no acabar anquilosades. Necessiten sang nova i atrevida que les traga de la uniformitat.

Falla Sant Feliu 1985 Autor: Joan Rubio Lema: Estructures
Falla Sant Feliu 1985 Autor: Joan Rubio Lema: Joc Arquitectonic

Que és el que recordes amb més apreci?

Joan Rubio: Aquella comissió va ser especial, valenta i decidida i amb ganes de fer coses distintes. De segur que és la gent allò que recorde amb més apreci

Encara t’interessen les falles?

Joan Rubio: Veig sempre el mateix. Per tant no massa.

Si fores 20 anys més jove, amb més mitjans, repetiries l’experiència?

Joan Rubio: El que va passar ja està passat. Visc el moment actual no enyore res. Pot ser m’agradaria participar en la concepció, però dupte molt que m’agradara tragar pols. Era molta feina.

Eduardo Oltra
(Xàtiva, 1966) Licenciado en Historia del Arte; ex-fallero y ex-colaborador de la Junta Local de Xàtiva. En Locos por las Fallas es el redactor, corresponsal,  articulista,  fotógrafo, relaciones públicas, responsable de comunicaciones y Community Manager (Facebook)