El 19 de març, festivitat de Sant Josep, en temps de l’antiga Roma es celebraven dus festivitats paraleles, una en honor de Minerva i l’altra de Mart.
Els Quincuatros o Minervals era una festa celebrada pels artesans per que Minerva era la divinitat dels oficis i protectora dels artesans, però també de la intel·ligència i el coneixemen, raó per què també ho celebraven els escolars. Durava cinc dies i es repetia entre el 13 i 15 de juny en els Quincuatro Menors.
Era una festa que es celebrava en família, però per la nit es convertia en una festivitat exclusivament femenina. A excepció del primer dia, la resta hi havia competicions de gladiadors i carreres.Durant l’Imperi, un acte era presidit per l’emperador, investit dels simbols de Minerva, i es distribuïa diners i blat a ciutadans elegits. En la Roma cristianitzada el temple de Minerva va ser dedicat a Jesús sacramentat. En alguns llocs es diu processó de la Minerva a la del Santisim que, despres del Corpus, eixia de cada parròquia.
L’Armilustrio era una festa de purificació de les armes de la campanya que s’obria per ixes dades. Les legions eren reunides a l’Aventina per ser revisades i despres es feia un sacrifici expiatori per la prosperitat dels exercits. Els celebrants ballaven armats al so de les trompetes, també purificades.
Despres es feia el passeig d’una suovetaurilia (bou, ovella i porc) en torn a l’exercit. A finals de la República i durant l’Imperi l’acte el feia una representació de tot l’exercit, però durant la Monarquia i els inicis de la República estava tot l’exercit. Les immolacions de la suovetaurilia les dirigia el flamen martialis. Sembla que es feia al sud de l’actual Basilica de Santa Sabina, pasant les tropes pel Vicus Armilustri, precedit pel salii, que recitaven “Mars nos protegat”.
Si es fixeu, recorda un poc les festes falleres, amb actes dedicats a una dona i actes dedicats a un home, amb festa i menjar per als participants, però sense cremar cap falla i l’home es un militar en lloc d’un fuster. Curiosament, els artesans estan representats per un dels patronatjes de la dona.
Bibliografia:
Festus, sv; Varro., De Ling. Lat., IV.32, V .3; Liv., XXVII.37
Liv., XXVII. 37, 4; Plut. Quaest. Rom., XXIII, 3
