Hui, 25 de maig, es el dia del friki, d’aquell que es aficionat als videojocs, al cinema, a les novel·les gràfiques, als jocs de cartes, a les series de televisió… Hi ha alguna cosa que reunisca tot això més que el mon faller ?
El més evident del frikisme faller es la pròpia falla o monument, lloc per excel·lència del que es ser friki si veiem els temes en què es basa la sàtira fallera: pel·lícules de ciència ficció, musicals, histories barroques, pirates, monstres… No més cal mirar l’exposició del ninot i vorem tota mena de personatges famosos representats de les maneres mes frikis possibles, com la del 2020 on teníem Pere Fuset com Darth Vader o el 2019 on apareixia un Joker fet per Carlos Carsí, artista que va guanyar el premi a millor falla ixe mateix any a l’Antiga de Campanar amb una falla que era pur frikisme, on es podia vore personatges de la infantesa dels que vam nàixer als 60 o 70, per no parlar d’aquell meravellós robot gegant.
El gust per el playback per part dels fallers també es un indicatiu del frikisme, l’afició a disfressar-se i maquillar-se fins fer-se irreconeixible i identificar amb el personatge que interpreta, cosa que es comú també a les cavalcades del ninot o als fi de festa i aproposits de les presentacions o exaltacions falleres
Certs esports també es poden considerar frikis, cas dels bolos, molt americà i visible a més d’alguna pel·lícula o sèrie.
El més friki del faller en persona es el gust pel merchandising, cas de samarretes, mocadors, gorres, bufandes, forros polars…Sembla que el faller que en falles no du alguna d’estes coses no es prou faller.
Les nits falleres i les cercaviles també son dignes de ser considerades a ixe nivell si ens fixem que son moments on perviuen musiques estiuenques de darrers anys, cas del Tractor Amarillo, que es podia escoltar al carrer anys despres que es passara de moda a la televisió.
En fi. No més cal eixir al carrer qualsevol dia de falles i vore com de frikis som els aficionats a les falles, camera de fotos o video en mà per captar tot el que ens crida l’atenció, que es pràcticament tot.
