En un any en què les falles no han estat plantades s’ha mostrat necessària la reivindicació del patrimoni immaterial de la festa en una representació de tots els oficis i usuaris de la fa festa entrellaçats.
Així, el cartell que celebra l’IV aniversari de la declaració de les falles com a part del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO ens mostra una falla en dos dels seus moments: quant ja esta plantada i despres de ser cremada.
A la falla plantada se’ns mostra una mena de representació de tots els oficis vinculats a la festa tal com es entesa hui en dia: el fil dels indumentaristes, que envolta tot el monument (se que als artistes no els agrada este terme per referir-se a la seua obra, però cal evitar repetir massa les paraules i cal alternar amb alguna altra). El fil enllaça primer amb una canya, matèria prima de la dolçaina que simbolitza als músics que acompanyen els fallers en quasi tots els actes; despres passa per un dau de fusta que representa un treball tant necessari com ho es el dels fusters, sense el quals no es podria fer l’estructura de les falles o els decorats de les presentacions o exaltacions falleres; a continuació passa per uns canuts propis de la pirotècnia, tant present en tots els actes fallers i sobre tot a partir de l’1 de març, en la que passar per la Plaça de l’Ajuntament a certes hores es com els nyus passant pel Serengueti; d’ahi passa a una esfera d’espart, matèria que es fan ixes espardenyes tant comodes per als que es vestixen de saragüell, sobre un llistó de fusta sobre el qual recolza allò mes utilitzat a la historia del mon faller: el paper, tant per part dels artistes fallers per fer ninots i remats com pels impressor que fan els cartells i la part que mes solen conservar els fallers de la festa: els llibres explicatius. El remat de la falla es una flor roja feta amb el mateix fil roig que unix tot el monument, símbol, a la vegada, dels floristes i dels indumentaristes, al sembla part d’un espollí.
La falla cremada no pot ser més senzilla, un montó de cendres, simbol del que era el monument i ja no es, però del que ix una flor que representa tot allò que queda després de ser cremat el motiu de la festa: la il·lusió d’un nou començament i guardar la roba fallera fins al proper acte faller
