Els Cartells Noticias

Cartell Falles 1929

El 1929, la Societat de Turisme de València va encarregar a Josep Segrelles el que ha estat el primer cartell de falles.

En ell podem vore una sèrie d’elements simbòlics que be podrien hui en dia trets d’una pelicula de catástrofes o de la sèrie de James Bond o de Star Wars

Al costat de les flames, com entre els fums negres de la combustió del foc faller, una rata penada, símbol de la ciutat i preludi del símbol d’un personatge que seria creat, curiosament, un 30 de març de 1939. Sobre les flames, com si foren part d’elles, la senyera de la ciutat, amb el seu escut coronat, deformat pel vent càlid provocat però les flames, però que sembla formar part d’una espècie de maquinaria pròpia d’un villá de cómic, amb ulleres mig camí d’aviador i del carnaval, amb dents ajustades, barret com d’estudiant universitari de pelicula americana, però també com si fora una boina. El tratje es negre, però amb gorgera de segles preterits al coll i a les manegues, de les que ixen unes mans enguantades en rosa, que manegen dos comandaments, el de la seua dreta sobre el qual sembla un tricorni de retor i el de l’esquerre com si fora de guàrdia civil, pot ser simbols de l’ordre que desafia la festa josefina. Darrere d’ell, cinc personatges fantasmagorics, també propis del carnaval, encaputxats i amb gorgeres com ell, com si foren els seguidors de cert personatge que perseguix cert xiquet mag.. A la seua esquerre, una fallera o valenciana, enguantada de rosa igual que ell, que sembla mirar-lo de reull, vestida de negre i portant el que sembla dos plantes brotades, símbol de la primavera que esta a punt d’arribar.

Sobre la fallera, o valenciana, un Sant Josep que podria passar però un jedi que s’ha fet un amb la Força, amb la seua característica vara florida, que va demostrar que era digne, segons els evangelis apòcrifs, de casar-se amb la Mare de Deu i que no quedara con a mare soltera.. Als braços del patró dels fusters, un nen Jesús que porta un globus coronat amb la creu, símbol del poder terrenal. Darrere de Sant Josep, la lluna, que sembla el tòpic atribut de tots els sants, ixa espècie de llum que emanen i que podem vore a altres cultures. Sabem que es la lluna i que no es el que sembla a simple vista però que el nen Jesús no en te una pròpia

La veritat es que tant el personatge que maneja la maquinaria com els que estan darrere d’ell podrien representar als ninots fallers, caricaturescos. El protagonista podria ser un remat, acompanyat però la fallera/valenciana, mentre que els que estan darrere d’ell podrien ser els que integren les escenes. El Sant Josep, una mica fantasmagoric, recorda un poc també el que pasa amb el patró dels treballadors de la fusta, un poc oblidat, suplantat en importància però la seua dona, la Mare de Deu, ja fa 90 anys.

En conclusió, una perfecta representació de qué es la festa fallera, amb el seu foc i fum propis de la crema, moment principal del que eren les falles inicialment, una manera de netejar els tallers dels fusters.